Durant aquest semestre hem dut a terme aquest nou itinerari sobre les emocions. A partir de cada conte hem treballat elspersonatges: fixant-nos en el caràcter i l'aspecte físic dels protagonistes,l'estructura del conte: l'inici, el nus i el desenllaç, i quinaemoció està amagada dins de cadascun.
La Pius ens ha portat una maleta plena de contes nous i entre d'altres coses ens ha preguntat...
Com estan amagades les emocions en els contes?
Ens podeu anar seguint i acompanyar-nos en aquesta gran aventura!
LA MALETA DELS CONTES
La Gemma, va trobar a la Pius al passadís, a sobre d'una maleta i amb una carta que l'acompanyava. A la carta ens deia que a la maleta hi guardava molts contes i que ens portaria alguns perquè els puguem explicar a l'aula i puguem descobrir quin missatge s'amaga en cadascun d'ells. Els contes de la maleta son molt especials... i és que tots parlen de les emocions!
COMENCEM?
Impacients per descobrir quins contes guardava la Pius a la maleta, vam decidir treure un i observar-lo... I abans de dir res, ens preguntem...
Com son els contes?
- Quadrats o rectangulars (Xènia).
- Grans i petits (Pol).
- Té diferents colors a la portada i alguns tenen lletres (Marc).
- Es poden mirar moltes vegades. Si el mires un dia i un altre dia el vols tornar a mirar, doncs pots (Maria).
- Alguns tenen dibuixos (Alba).
- Si ens volem deixar una pàgina per mirar, la podem mirar un altre dia (Valentina).
Que podem veure dins dels contes?
- Emocions (Maria)
- Dibuixos (Xènia)
- Històries (Anna)
- Persones (Lucas. M)
- Personatges de tot tipus (Valentina).
- Els personatges son diferents (Bruno).
La Pius ens ha dit que tots aquests contes parlen de les emocions, però... què son les emocions?
-Els monstres de colors (Alba).
- Com ens sentim. Als contes hi ha les emocions (Valentina).
- Content/calmat/embolicat... (Anna).
- Si estem enfadats ens podem fer una abraçada (Maria)
- Si tenim un conflicte, amb els contes els podem mirar (Xènia).
I com s'amaguen les emocions en els contes?
- Potser si mirem el conte dos vegades, podem veure que en una pàgina que primer no hem vist l'emoció, després la veiem. I quan t'emociones, et poses nerviós (Marc).
- Mirar contes més d'una vegada (Leo).
- Mirant i llegir els contes potser ho podem saber (Gerard).
- També les emocions les podem trobar fixant-nos (Maria).
- Hem de mirar bé les pàgines i sobretot la portada. Així sabem de que va i quina emoció trobem (Xènia)
- Podem tornar a mirar els contes tantes vegades com vulguem (Pol).
- També podem saber de quina emoció ens parla mirant les imatges (Anna).
- Cada conte ens parla de diferents emocions (Valentina).
Vam estar molt contents i contentes de tenir aquesta maleta a la classe! Vam passar una molt bona estona mirant els contes que ens ha portat la Pius!
TINC UN VOLCÀ
L’Alba no ho sabia, però a dins hi té un volcà, més o menys entre el melic i les costelles. De vegades, el volcà s’encén i explota. Llavors el foc ho crema tot i l’Alba pateix i s’espanta, tot alhora. Però una nit una fada menuda li explica a cau d’orella què pot fer quan s’enrabia, i aquell truc li farà descobrir sensacions inesperades.
“Vol ser un conte que ajudi a petits i grans a adonar-se de quan puja aquest foc per l’interior, sabent que sempre tenim un recurs poderosíssim per controlar i canalitzar aquesta ràbia que és la respiració. Prendre distància, respirar, adonar-nos que estem perdent el control… i recuperar-lo. Sentir ràbia és normal, aquesta emoció és absolutament normal, però el comportament que en pot derivar pot no ser en absolut acceptable i per tant, cal ser conscients de en quin moment la ràbia s’està apoderant de nosaltres. Perquè això pot fer que fem i diguem coses que no volem o que faran mal als altres i també, és clar, a nosaltres mateixos" Míriam Tirado. Us interessa el tema? Doncs no us perdeu les activitats que hem fet!
COM ÉS L'ALBA?
Ara que coneixem la història, decidim fixar-nos en la protagonista: L'ALBA. Ens posem per parelles cooperatives, en parlem i decidim com dibuixar i què escriure sobre l'Alba per penjar-ho a la cartellera de l'aula.
COM ÉS PER FORA?
COM ÉS PER DINS?
LA FADA DELS VOLCANS
La "Fada dels volcans" ens ha explicat una manera de fer-nos passar la ràbia i apagar el volcà que tenim a dins... i sabeu com? RESPIRANT!
Nosaltres ja ho hem posat en pràctica, mireu mireu!!! Ho hem provat i ens va molt bé! El proper dia que sentim ràbia ho farem a veure si ens funciona. Compartim aquest secret amb vosaltres, perquè potser també us anirà bé!
INICI, NUS I DESENLLAÇ
Ha arribat el moment d'estructurar el conte. Ens posem en grup i ens posem d'acord en dibuixar una part de la història: agafem un full, un retolador i a volar la imaginació!
COM COMENÇA?
L'Alba té un volcà a vegades està tranquil i a vegades s'encén
QUÈ LI PASSA? L'Alba està enfadada i crida perquè no vol recollir i no vol anar a l'escola Un dia de la ràbia que té intenta cremar als pares Treu fum i foc per la boca A la nit apareix la fada dels volcans I l'ensenya a apagar el foc i a respirar tranquil·lament
COM ACABA? L'Alba li ensenya al pare a respirar com la fada li ha ensenyat, ja que els pares i tothom tenen un volcà El pare i l'Alba s'apropen a la finestra de la seva habitació i li diuen: GRÀCIES FADA!
Mireu el procés!
ZEBRA CAMIL.LA
"Un bon dia, quan la zebra Camil·la va sortir de casa, el vent bandit es va endur les ratlles del seu vestit. Una aranya, una serp, l'arc de Sant Martí i una cigala, entre altres animals del bosc, ajudaran a la Camil·la a oblidar la seva pena."
Ens ha agradat molt, us deixo l'enllaç per si el voleu veure
Ara que coneixem molt més a la Zebra Camil·la decidim escriure com és tant físicament com el caràcter. Hem fet també un dibuix de
la protagonista de la història, com sempre per parelles cooperatives!
COM ÉS PER FORA?
COM ÉS PER DINS?
AJUDEM LA ZEBRA CAMIL.LA
La Zebra Camil·la ha perdut les 7 ratlles. A la rotllana vam parlar sobre compartir, ajudar als altres, com ens sentim quan algú no vol jugar amb nosaltres, solucions que podem trobar quan això ens passa. Vam parlar sobre coses que ells havien perdut (joguines) i com es sentien en aquell moment.
Tot seguit els hi presentem unes titelles de zebres que han perdut les seves ratlles. Aleshores decidim ajudar-la i cadascú pinta i decora les ratlles de la zebra Camil·la amb diferents materials: fils, cintes, retoladors. Cadascú com vol!
DE COTÓ FLUIX
Narra la història d’una família de ratolins, on el petit de tots, en Tom, està molt protegit per la seva mare, ja que és molt dèbil i petitó. La mare no el deixa sortir ni a l’hivern, ni a la primavera, ni a la tardor ni a l’estiu perquè té por que li passi qualsevol cosa. Fins que un dia la seva àvia li dóna una molt bona idea a la mare. – Embolica al petit Tom amb cotó fluix, així quan surti a fora no li passarà res- va dir l’àvia. I així ho va fer, la mare el va embolicar, i llavors en Tom va sortir. Un dia es va trobar amb molts perills, però va sobreviure gràcies al cotó. Va tornar a casa sa i estalvi, però havia perdut tot el cotó. Des d’aquell dia, la mare el va deixar marxar sol a viatjar i a conèixer món.
COM ÉS EL TON?
Ara que ja coneixem la història, parlem del principal protagonista:
Ens reunim per parelles cooperatives, i decidim dibuixar el Ton. Després ho pengem al mural.
Tot seguit, tornem a fer rotllana i parlem de com és el Ton (descripció física) i per dins (de caràcter). Per parelles cooperatives ens ajudem a escriure algunes paraules.
COM ÉS PER FORA?
COM ÉS PER DINS?
COM SABEM QUE EL RATOLÍ S'HA FET GRAN? I NOSALTRES?
A la rotllana va sorgir aquesta conversa:
COM SABEM QUE EL RATOLÍ S'HA FET GRAN?
- Perquè menja molt.
- No té por.
- Vol anar sol al carrer.
I VOSALTRES COM SABEU QUE US HEU FET GRANS?
- Perquè em menjat molt.
- Anem sols amb la bici.
- Perquè correm molt.
- perquè sabem fer moltes coses sols.
- Ja no prenem biberó.
- Ara sabem parlar.
- Ara no portem bolquer.
- Abans anàvem amb cotxet.
I si els hi demanem una foto als nostres pares i així mirem si hem canviat?
Escrivim una nota! PORTEM UNA FOTO DE PETITS I UNA D'ARA
Un altre dia, quan ja tenim totes les fotos, les vam mirar. També, vam buscar semblances i diferències....i ens vam ajudar per escriure tot allò que fèiem de petits i ara que ja som grans!
ABANS EREM PETITS
ARA JA SOM GRANS
ESTRUCTUREM EL CONTE AMB DUES PARELLES COOPERATIVES
Va arribar el moment d'estructurar el conte. Ens posem a treballar dues parelles cooperatives. Decidim quina part de la història volem dibuixar: agafem un full i un retolador i ens hi posem!
QUATRE PETITES CANTONADES DE NO RES
Tenim moltes ganes de conèixer aquesta nova història, ens acompanyeu? "Tots jugaven bé, fins que és hora d'entrar a la Casa Gran...El petit Quadrat no pot entrar perquè... La porta és rodona com els seus amics els Rodonets!. El petit Quadrat és diferent. Hauríem de retallar-te les cantonades! -li diuen els petits Rodons- Oh, no!- diu el petit Quadrat- Em faria massa mal! Trobaran una solució?".
Ara que ja coneixem la història, parlem del principal protagonista:
Parlem del quadrat com és per fora (descripció física) i com és per dins (de caràcter).
Com és per fora?
- És de cartró, de paper.
- Amb forma geomètrica.
- És de color blau.
- Té puntes.
Com és per dins (de caràcter)?
- Està trist
- Després està content
- No vol que el tallin.
- Té una mica de por
ESTRUCTUREM EL CONTE AMB DUES PARELLES COOPERATIVES
Ara ha arribat el moment d'estructurar el conte. Ens posem a treballar dues parelles cooperatives. Decidim quina part de la història volem dibuixar: agafem un full i un retolador i ens hi posem.
Ha arribat el moment de representar el conte de quatre petites cantonades de no res. Després de parlar i parlar com ho podíem representar: teatre, titelles, dibuix, conte... van decidir fer-ho amb ombres xineses !!!! QUINA BONA IDEA!
Voleu veure el resultat? Esteu preparats? hem assajat uns dies i s'han esforçat molt!.
.jpeg)
.jpeg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada