D’on prové la pedra que fem servir per fer les cases, com la del porquet?
Hem començat l'itinerari explicant un conte que de ben segur que ja us és familiar: Els tres porquets!
A partir d’aquest conte ens endinsarem en un itinerari que de ben segur que us agradarà en el que farem molts experiments i haurem de fer nous descobriments!
LLIBRETA D'INVESTIGADORS
L'objectiu d'aquesta llibreta d'investigadors és per apuntar tot allò que anem descobrint en l'itinerari.
PORTEM MATERIAL I EXPERIMENTEM AMB ELL
Després d'explicar el conte dels 3 porquets, parlem dels materials que surten a la història i sorgeix aquesta petita conversa:
La palla:
- Surt de la granja
- És de color groc
- Surt d'una fàbrica
- Noooo surt del camp
- Els cavalls mengen palla
- La palla és tova
- És una ratlla llarga
- Es desmunta amb el vent perquè pesa poc
- Si ens asseiem a sobre s'aixafa
La fusta:
- Surt de l'arbre
- És marró
- La fusta és dura
- És forta
- Hi ha fustes que pesen molt, d'altres no. Si es prima no pesa.
La pedra:
- Surten del camp, de la platja, del pati, de les fàbriques, dels volcans, de la granja, de la sorra, del carrer, de la muntanya, dels meteorits
- Són de color gris
- Són molt dures
- N'hi ha de diferents mides
Després de fer la conversa decidim escriure una nota on especifiqui quin material necessitem per portar a l'escola i poder-ho comprovar.
Una vegada ja tenim tot el material a l'aula decidim experimentar de primera mà i comprovar quin dels tres materials és el més resistent per fer una casa com la dels porquets. Primer de tot mirem quin pesa més, quin pesa menys. Després decidim provar a fer les cases i les intentem bufar a veure quina és desmunta més fàcilment i quina costa més. Aquí teniu el resultat. Algunes han costat bastant a fer. Un cop hem acabat desmuntem les cases i juguem una estona amb el material.
Hem pogut comprovar que els materials més resistents són LES ROQUES I LES PEDRES.
El material menys resistent és LA PALLA
LES FUSTES també pesen una mica.
D'ON PROVENEN LES ROQUES?
Un bon matí, vam trobar una capsa amb alguna cosa a dins. De seguida, vam fer rotllana i vam estar parlant sobre què podia haver-hi a dins. Vam descobrir que hi havia.....
UNA ROCA!
Vam plantejar algunes preguntes i va sorgir una conversa molt interessant. Mireu Mireu:
D'on provenen les roques?
Entre tots: del riu, de la platja, de sota terra, d'una mina, del parc, del fons del mar, de la sorra, de terra
Van començar a parlar entre ells d'on havia vingut aquesta roca
Del pati de l'escola: Ivet B, Adriana
D'un parc: Ona, Berta
D'una platja: Noah
De la muntanya o del bosc: Anna
De la carretera: Ivet V
Del mar: Jofre
D'un lloc on fan obres: Roser
D'un camí: Àlex
Un cop feta la conversa observem de més a prop la roca
Per parelles cooperatives decidim escriure d'on provenen les roques i ho deixem anotat al mural de la classe.
COM ÉS UNA ROCA PER DINS?
Hem anat portant moltes pedres a l'aula i hem pensat que les pedres són molt resistents. Per comprovar com és per dins i si realment és tan resistent com pensem, sortim al pati a picar pedra.
Abans, decidim anotar i dibuixar el que creiem què passarà (predicció). Fem un dibuix de com és una roca per dins.
Tot seguit anem al pati a fer l'experiment. Hem d'anar preparats i per això ens emportem tot el que necessitarem: ulleres de protecció, casc, martells i les diferents pedres/roques que tenim. Després d'experimentar ens adonem que hi ha roques que es trenquen molt fàcil i d'altres que no, que hem de fer molta força . Ho anotem a la llibreta d'investigadors.
Com que jo no hi era el dia de picar pedres, quan torno a l'escola, fem una rotllana i m'expliquen que va passar amb les pedres.
- la totxana es va trencar
- només es va trencar una pedra
- no hi havia res a dins les pedres
- totxana era com terra, com sorra, tenia pols
- la pedra és més dura que la totxana
- la pedra que es va trencar era mitjana/petita
GUIX I GRANIT
Portem dues roques, una de guix i una de granit. Primer observem com són.
Després els preguntem Quina roca penseu que pesa més i quina és més dura?
-El guix pesa més perquè és més gran
- Nooo el granit pesa més
-El guix és més dur que el granit
-El guix és més dur que el granit
No ens posem d'acord
Ho deixem anotat a la llibreta
Un cop n'hem parlat, les hem tocat i mirat, hem utilitzat balances per comprovar les respostes. En tornem a parlar i arribem a la següent conclusió:
- El granit pesa més que el guix, encara que sigui més gran el guix.
- El granit és més dur
Després de pesar i d'observar-lo amb les lupes veiem:
- que el granit pesa més que el guix
- que el granit es més dur perquè és una pedra
- el granit té moltes pedres petites juntes
- el guix si l'apretem es desfà però el granit no
També hem fregat el guix i el granit i hem pogut comprovar que el granit no es desfà i que el guix es desfà i surten partícules.
- no ha sortit res del granit perquè es fort
- té pedres ajuntades i per això no surt res
- no surt res perquè és una pedra, no té pols
- el guix ha sortit com boletes
- ha sortit pols
- sembla neu
- sembla sucre glaç
- sembla llevadura
I per acabar ho representem amb el cos Mireu, mireu!!!!!
ROQUES SEDIMENTÀRIES
Què són les roques sedimentàries?
Fem un experiment sobre les roques sedimentàries
Les roques sedimentàries són aquelles que es formen en consolidar-se els sediments, és a dir, fragments d'altres roques, minerals o restes orgàniques.
Anem al pati a buscar sorra, un cop la tenim tornem a la classe. Agafem els pots hi posem la sorra, les pedres i a continuació hi posem l'aigua. Un cop ho tenim tot ho barregem.
Què ha passat?
- l'aigua s'ha tornat marró perquè ho hem barrejat tot
- no es veu res
- l'aigua està bruta
- la sorra ha anat a dalt
Tornarem a observar els pots quan passin un parell de dies. Farem una rotllana i en parlarem.
Abans d'observar els pots traiem aquestes conclusions:
- la sorra s'ha convertit en fang
- potser s'han fet capes de sorra
- l'aigua serà més marró
- s'ha evaporat l'aigua del pot
- la sorra s'ha begut tota l'aigua
- l'aigua serà transparent
Un cop observat veiem:
- l'aigua ha quedat transparent
- alguns pots es veuen les pedres que hi vam posar
- la sorra està a baix i l'aigua a dalt
- ha quedat una capa de sorra fina a dalt del pot.
ROQUES MAGMÀTIQUES
Avui fem un experiment amb espelmes per observar el què passa amb les roques magmàtiques.
L' encenem i esperem a veure què passa. Abans formulem hipòtesis: Què penseu que passarà?
- s'apagarà
A la tarda tornem a fer una rotllana, observem què ha passat, en parlem i ho anotem a la llibreta.
- s'apagarà
- es desfarà
- es farà petita
- es farà petita
- caurà cera
- quan es faci petita s'apagarà
- quan es faci petita s'apagarà
Veiem que:
- s'ha escalfat i s'ha anat desfent
- s'ha desfet tota l'espelma
- s'ha apagat sola
- sembla un volcà
Voleu saber més sobre les Roques magmàtiques?
Les roques magmàtiques s'originen en refredar-se el magma de l'interior terrestre i solidificar-se.
Quan els magmes arriben a la superfície de la Terra i es refreden, les roques que en resulten s'anomenen volcàniques.
Mireu la imatge!
En aquest enllaç podreu veure com erupciona un volcà!
I, fixeu-vos! hi ha volcans que estan sota l’aigua!
Mireu aquest video: https://www.youtube.com/watch?v=8BZUtLg0f8w
Mireu aquest video: https://www.youtube.com/watch?v=8BZUtLg0f8w
ROQUES METAMÒRFIQUES
Les roques metamòrfiques es formen per transformacions d'altres roques que són sotmeses a altes pressions i/o temperatures sense arribar a fondre's.
Avui hem fet un altre experiment sobre les roques metamòrfiques.
Necessitarem:
- lacasitos
- cereals
- paper d'alumini
- una planxa
Al paper d'alumini hi posarem els cereals i els lacasitos. Després amb la planxa ho sotmetrem a altes temperatures i finalment deixarem refredar per poder observar el què ha passat. Fem les nostres prediccions quan es planteja la pregunta:
Què penseu que passarà?
- els lacasitos s'han aixafat i s'han obert
- han quedat tous
- s'han desfet amb la calor
- només s'ha desfet la xocolata, el de fora no
Fem les anotacions a la llibreta d'abans i de després
Finalment observem que ha passat
- s'han desfet una mica per fora
- s'han fet trossos petits
- els lacasitos i els cereals han quedat junts com una capa
- es sent olor de xocolata
SORTIDA A MATARÓ
A partir d'aquí organitzem una sortida a la platja de Mataró. Com que estem treballant les roques i la sorra, aprofitem per recollir una mostra de sorra d'aquesta platja per observar-la a l'escola i comparar-la amb les altres sorres que tenim.
Ens ho hem passat super bé!!!
SORRA DE TOTES MENES
Una de les coses que hem après de les roques és que estan formades de partícules de minerals i que es poden trencar i esmicolar en parts més petites (pedres) o en sorra.
La sorra es crea per un procés natural dividint la roca finament, en partícules o grans. La composició de la sorra pot variar segons la roca local, fonts i condicions. La sorra és transportada pel vent i l'aigua i dipositada en forma de platges i dunes.
Fem una rotllana i observem imatges de llocs on podem trobar sorra: desert, volcà, muntanya, bosc, illa, platja... Escrivim els noms i ho pengem al mural. També mirem sorres de diferents llocs.
Mirem al microscopi la sorra que vam agafar a la platja
EXPERIMENTEM AMB LA SORRA DEL PATI
Hem sortit al pati a experimentar amb la sorra. Hem fet una bola de sorra i aigua i l'endemà observarem que ha passat.
VISITA DE L'EXPERT
Ha vingut el Marc. el pare de la Ivet Bonfill. Ens ha explicat com es fan les cases i els materials que necessitem.
Li hem fet algunes preguntes que nosaltres no sabíem.
- Quin material necessitem per fer una casa?
Necessitem maons, rajoles, teules aper la teulada, molts tipus de ciments, fusta, ferro.
Per fer una paret necessitem 300 totxanes-
- Quants dies es necessiten per fer una casa?
Cada casa és diferent, amb 4 mesos ja es podria fer, depèn de si és molt gran o no.
Costa bastant construir una casa perquè els materials pesen molt.
- Si plor i entra aigua es fa malbé el material que hem posat?
No es fan malbé, com que no està acabada no tenim llits, mobles que és el que es faria malbé.
- Com es posa un teulada? Amb una grua?
No es poa amb grua, fem servir unes bastides, uns maons més llargs es posen a sobre la teulada, es poden trepitjar perquè no es trenquen.
- Quanta gent es necessita per fer una casa?
Una persona sola trigaria molt a fer una casa, és molt difícil. El normal es que siguin 2-4 persones o més.
- Com es fan les finestres?
Amb l'ajuda d'un bastiment que col·loquem a la paret. Deixem un forat a la paret per poder-la fer.
- Com es col·loquen els maons?
Es necessita ciment. Per fer una paret recta es posa un cordill i es va seguint, així la fem recta i no es torça.
Ens ha agradat molt tot el que ens has explicat Marc i finalment l'hem dibuixat a la llibreta.
MOLTES GRÀCIES MARC!!!!!!
CICLE DE LES ROQUES
Aquí podeu veure el resum de les roques treballades i dels experiments fets, decidim fer un mural per tal que quedi plasmat i el pengem a la classe.
Ara que hem après moltes coses podem representar EL CICLE DE LES ROQUES posant noms a les roques i verbalitzant-ho. Ens posem per grups, escrivim el nom de la roca i després ho posem al mural.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada